Tres Tristos Traumes proposa un viatge cap al que som, sense miraments. La comèdia està teixida per l'encert habitual de Pasqual Alapont a l'hora de crear personatges que transiten des de la tendresa més absoluta fins a la nuesa més freda.

 

Tres vides de tres individus en decadència absoluta, i que, no obstant això, sostenen l'aparença. Un espill en el qual les persones poden mirar-se i d'esbrinar què hi ha en cada un de nosaltres d'aquella vulnerabilitat adquirida en els primers anys de vida, a casa, al carrer, a l'escola...